Les proves FAT (Factory Acceptance Testing) i SAT (Site Acceptance Testing) existeixen per detectar la diferència entre un sistema dissenyat correctament i un de construït correctament. Saltar-se qualsevol de les dues trasllada aquest descobriment al dia que alguna cosa falla.
El FAT verifica el sistema abans que surti de les instal·lacions de l’integrador: si el maquinari i programari configurats fan realment el que diu l’especificació, en condicions controlades, amb totes les parts podent inspeccionar i qüestionar el resultat abans de l’enviament i instal·lació.
El SAT verifica la mateixa funcionalitat un cop instal·lat a l’emplaçament, en condicions reals (latència de xarxa real, condicions ambientals reals, interfícies reals amb altres sistemes de l’edifici) i confirma que segueix complint l’especificació acceptada.
Un SAT rigorós ha de forçar deliberadament modes de fallada: desconnectar un cable de xarxa i confirmar el comportament de failover, simular una interrupció d’alimentació i confirmar la recuperació, i disparar alarmes durant un torn monitoritzat per confirmar que els operadors realment les veuen i poden actuar-hi, no només que el sistema va registrar tècnicament l’esdeveniment.