El risc de seguretat física d’un data center rarament prové d’un únic escenari dramàtic. Prové d’un petit nombre de factors estructurals recurrents que apareixen en gairebé tots els emplaçaments.
La multiarrendabilitat és el primer: quan diferents clients comparteixen una instal·lació, la segregació d’accessos ha de ser hermètica, perquè una bretxa en la confiança d’un arrendatari en el límit físic malmet la credibilitat de l’operador davant tots els altres.
Els punts únics de fallada en el mateix sistema de seguretat són el segon: un sistema de seguretat sense redundància N+1 en control d’accessos i monitorització és en si mateix un risc de disponibilitat per a una instal·lació la proposta de valor de la qual és íntegrament l’uptime.
El tercer és la desviació entre el disseny de seguretat i com creix realment la instal·lació: l’espai blanc es reconfigura, arriben nous arrendataris amb requisits diferents, i la cobertura o la zonificació d’accessos que era correcta en la posada en marxa deixa de coincidir amb el layout físic al cap d’uns pocs cicles d’expansió.