El preu de compra d’un sistema de seguretat sol ser una minoria del que costa al llarg de la seva vida útil. El cost total de propietat és el que determina realment si un sistema va ser una bona inversió.
Més enllà del cost d’inversió, els costos recurrents que dominen el cost total de propietat són els contractes de manteniment, les llicències de programari i renovacions de suport, el creixement de l’emmagatzematge per a retenció de vídeo, i el cost eventual de la renovació tecnològica quan una plataforma arriba al final de la seva vida útil.
L’esforç d’integració és un cost fàcil de subestimar en el moment de la compra i car de descobrir després: una plataforma més barata de comprar però que requereix middleware a mida per comunicar-se amb la resta de l’entorn pot acabar costant més en cinc anys que una alternativa més cara però nativament integrable.
Una comparació de TCO útil modela el cost al llarg de la vida útil esperada del sistema (típicament entre set i deu anys per a infraestructura nucli), no només el primer any, i inclou una estimació realista d’almenys una renovació tecnològica a mitja vida.