Un plec de licitació que permet als fabricants interpretar el requisit com convingui al seu catàleg obtindrà ofertes impossibles de comparar amb justícia. Un bon RFP de seguretat elimina aquesta ambigüitat.
La secció de requisits ha de descriure el requisit operatiu i de risc, no un producte: «cobertura de nivell d’identificació a tots els punts d’entrada de vehicles» en lloc de «càmeres PTZ a cada porta». Això manté el RFP neutral respecte a la tecnologia i permet als fabricants proposar la solució que millor encaixi, no la que ja venen.
Un RFP comparable necessita una estructura fixa per a les respostes: compliment tècnic davant cada requisit, llista de materials, calendari d’implementació, oferta de suport i manteniment, i cost total de propietat durant un període determinat, no només el cost d’inversió.
Les condicions de referències i garantia solen ser la part més feble d’un RFP redactat internament. Especificar per endavant temps mínims de resposta, disponibilitat de recanvis i rutes d’escalat evita descobrir el nivell de servei real només quan ja ha ocorregut una avaria.